Com atraure clients a un restaurant al Poblenou (amb dos públics alhora)

Un restaurant del Poblenou no té un client tipus: en té dos, i arriben en moments diferents amb criteris diferents. El de dimarts al migdia ve del 22@, té vint minuts i decideix des del mòbil abans de sortir de l’oficina. El de dissabte ve de més lluny, té tota la tarda i busca un pla, no només un plat. Atreure els dos exigeix tractar-los per separat, no un únic perfil d’Instagram que intenta agradar a tothom alhora.

El del 22@ decideix a l’ascensor, no a la taula

El districte 22@ ha convertit el Poblenou en una de les zones d’oficines més denses de Barcelona. Aquesta gent no navega per Instagram buscant inspiració: obre Google Maps amb gana i poc temps, i compara dues o tres opcions properes a la pantalla del mòbil, moltes vegades encara a l’ascensor o de camí al carrer.

El que decideix en aquests vint segons:

• Una fitxa de Google Maps completa, amb horari real, fotos de plat i menú del dia visible sense haver-lo de buscar.
• El preu del menú, clar i sense sorpreses: si no hi és, molts segueixen mirant altres opcions.
• Senyals de rapidesa: taules lliures al migdia, opció per emportar, alguna cosa vegetariana sense haver de preguntar.

Aquí el contingut d’Instagram pesa menys que la fitxa de Google Maps ben portada: és l’eina que fa servir de veritat aquest públic per decidir en el moment, i on es juga la reserva de migdia.

El de dissabte ve pel pla, no per la gana

El cap de setmana el Poblenou canvia de ritme. La Rambla del Poblenou s’omple de gent passejant cap a la platja, i el brunch s’ha tornat costum de barri, no només cosa de turista. Però aquest passeig per la Rambla no és trànsit de restaurant fins que algú decideix, abans de sortir de casa o aturat a la terrassa del costat, on anirà a dinar. La diferència amb l’oficinista és que aquí hi ha temps: es navega per Instagram el divendres a la nit pensant en el pla de l’endemà.

Aquest públic es guanya amb una altra cosa: la taula que es veu bé en foto, l’ambient de la sala o de la terrassa, un vídeo curt que transmeti l’estona que s’hi passarà, no només el plat. És contingut més lent de produir i pensat per compartir, i forma part del que treballem a producció de contingut quan un restaurant vol reforçar el cap de setmana amb vídeo real, no només amb fotografia de producte.

L’error més car: un únic calendari per als dos

Hem vist restaurants del Poblenou publicar la mateixa foto de menú del dia un dissabte, o un vídeo de brunch de diumenge un dimarts a les 13h, quan el seu públic real està mirant el telèfon amb gana i pressa. El contingut no estava mal fet, estava mal calendaritzat: arribava a la persona equivocada en el moment equivocat.

El que funciona és separar el calendari en dos blocs amb lògiques diferents:

1. De dilluns a divendres, a mig matí: menú del dia amb foto i preu, fitxa de Google al dia, resposta ràpida a qualsevol ressenya sobre el servei de migdia.
2. Dijous tarda i divendres, pensant en el cap de setmana: la taula, la terrassa, el pla. Contingut més visual, amb més temps de producció al darrere.

No cal duplicar l’equip per a això, només el criteri: dos tons, dos horaris de publicació, un mateix restaurant al darrere. I convé mesurar-ho per separat: les reserves de migdia solen venir de Google Maps, les del cap de setmana solen venir d’Instagram, així que barrejar les dades de les dues franges en una sola mètrica de «com va l’Instagram» amaga quina part del negoci funciona i quina no.

Una finestra que no durarà

El 22@ segueix sumant empreses i el barri segueix sumant veïns, cosa que a qualsevol altra zona ja saturada de Barcelona ja seria sinònim de competència ferotge a les xarxes. Al Poblenou, de moment, no ho és: és habitual trobar restaurants amb bona cuina i una fitxa de Google a mig fer, o un Instagram que fa mesos que no publica. Això és una finestra, no una garantia: a l’Eixample o a Sant Antoni aquesta mateixa deixadesa ja costa clients cada dia.

Com ho portem nosaltres

Amb dos públics i dos calendaris, portar bé la presència digital d’un restaurant al Poblenou és més feina del que sembla a primera vista. El que més pesa és el cap de setmana: el vídeo i els reels reals, gravats al local un dissabte amb gent de veritat, són els que transmeten el pla i fan que algú triï la teva terrassa i no la del costat. Això és exactament el que fem a producció de contingut. Entre setmana, perquè la fitxa i l’Instagram no s’adormin amb el menú del dia, molts restaurants del barri ho combinen amb Boca 365, des de 200 €/mes i sense permanència. Pots veure la resta del que fem al barri a la nostra pàgina de màrqueting per a restaurants al Poblenou.