Anuncis per a restaurants: què funciona a Google, Instagram i TheFork

Anuncis per a restaurants: els que porten reserves no són els més bonics, són els que apareixen davant de qui està decidint on menjar i li ensenyen un plat real. Aquí tens idees d’anuncis que funcionen, amb tres campanyes reals i el seu cost, i la decisió que hi ha al darrere: pagar per clic a Google o a Instagram, o pagar comissió per cada taula a TheFork.

Idees d’anuncis per a restaurants que porten reserves

Són idees tretes de les campanyes que portem per a La Dentellière, al Barri Gòtic, amb pressupostos petits i mesurats al seu propi compte.

• Anuncia’t a les cerques que no diuen el teu nom. El turista no busca el teu restaurant: busca «paella Barcelona» o «restaurant Gothic Quarter». Una campanya de Google Ads per a aquest tipus de cerques va portar a La Dentellière 17 reserves confirmades en 15 dies de setembre de 2026, a 9,67 € per reserva.
• Una data, un anunci, un objectiu. Per Cap d’Any, una campanya curta a Instagram i Facebook amb un sol objectiu, reserves per a aquella nit, va aconseguir 10 reserves en 9 dies amb 45 € d’anuncis.
• En temporada, busca visites al perfil i a la web. La campanya de primavera va portar 522 visites per 285 €, uns 0,55 € per visita.
• Ensenya els teus plats reals. Fotos i reels del que de veritat surt de cuina, perquè el que es veu a l’anunci sigui el que arriba a taula.
• Comença petit i mesura reserves, no «m’agrada». Si una campanya porta taules, se’n puja el pressupost; si no, es canvia o es para.

Dades: compte de Google Ads de La Dentellière (del 16 al 30 de setembre de 2026) i tauler de resultats de Meta de les seves campanyes.

Google Ads o TheFork: on anunciar el teu restaurant

La pregunta no és quin és millor, és quin resol el problema que tens ara. TheFork et cobra una comissió cada vegada que un comensal seu, encara que faci tres anys que hi ve. Google Ads et cobra per posar el teu restaurant davant de qui està buscant on menjar just ara, i aquell clic et porta a tu: a la teva fitxa de Google o a la teva web, no a un marketplace que es queda amb part de cada taula per sempre. Són dos models de negoci diferents, i confondre’ls surt car. Anem a desglossar cada un amb el que publiquen les mateixes plataformes i agències.

Com funciona TheFork: comissió per taula, cada vegada

TheFork no cobra per aparèixer: cobra quan un comensal seu a la teva taula, vingui o no d’una reserva amb descompte. Segons la seva pàgina de plans, la comissió es basa en un percentatge del tiquet mitjà per client i s’aplica a les reserves que arriben des de TheFork, TripAdvisor i els seus socis; les reserves que entren per la teva pròpia web o les teves xarxes estan incloses en el preu, sense comissió. Els plans (Visibility, Performance i Enterprise) no publiquen preu: es negocien amb el seu equip comercial, així que demana sempre el percentatge exacte per escrit.

El que importa per decidir no és memoritzar el número exacte, sinó entendre el mecanisme: cada taula que arriba per TheFork paga aquesta comissió, sense excepció, fins i tot la del client que ja ha vingut deu vegades i sempre reserva per allà. Ja vam explicar en detall com destacar a TheFork sense regalar el marge; aquí el que importa és que aquest cost no desapareix mai, es repeteix a cada visita.

Com funciona Google Ads: fee de gestió i pressupost, per separat

Google Ads funciona diferent en un punt clau: els diners es divideixen en dos blocs independents. D’una banda, el pressupost d’anuncis, que pagues directe a Google (les agències recomanen almenys 200-500 €/mes per començar). De l’altra, el fee de gestió de qui porta la campanya, que sol moure’s entre 150 i 700 €/mes per a un negoci petit o mitjà, o un 10-20 % de la inversió. Ningú més s’emporta un percentatge del que factura aquella taula un cop el client hi arriba.

I aquest és el punt que de veritat canvia els comptes: quan un anunci de Google porta algú a la teva fitxa o a la teva web i aquella persona reserva, aquella taula és teva. Si torna la setmana següent per telèfon, per Instagram o entrant directament, no pagues res per aquesta segona visita. El cost és en captar el clic, no en cada taula que s’asseu després.

La diferència que de veritat importa: de qui és el client

Amb TheFork, el client viu dins de la plataforma: cada vegada que reserva per allà, torna a passar per caixa, encara que ja sigui client habitual teu. Amb Google Ads, pagues pel primer contacte i el client passa a ser teu des d’aquell moment: pot tornar per la via que vulgui sense que ningú més hi cobri. La diferència no és de preu per clic o per comensal, és de qui es queda amb la relació un cop el client ja et coneix.

Quan té sentit cada canal

TheFork té sentit quan acabes d’obrir o encara tens poques ressenyes: et posa dins d’un marketplace que ja mou trànsit, sobretot turistes i gent de fora de la teva zona habitual que compara diversos llocs alhora. També rendeix bé per omplir franges vall concretes (un dimarts a la nit, la primera hora del servei) on d’altra manera aquelles taules quedarien buides.

Google Ads té sentit quan ja tens una base sòlida (fitxa de Google decent, alguna ressenya, una carta que es veu bé) i vols captar qui busca activament «restaurant a prop meu» o «on sopar al teu barri» ara mateix. També quan vols construir una base de clients que tornen sense pagar comissió cada vegada, o reforçar una data concreta (Sant Valentí, un esdeveniment del barri) amb pressupost que pots pujar i baixar al teu ritme.

La tercera via: la que no cobra mai comissió

Hi ha una opció que ni TheFork ni Google Ads mencionen perquè no els interessa: la teva pròpia fitxa de Google ben treballada. Categoria correcta, fotos que fan venir gana, ressenyes que segueixen arribant, horaris reals. Quan aquesta fitxa està cuidada, apareixes al mapa i a la cerca orgànica sense pagar per clic ni per comensal assegut. És més lent que un anunci (triga mesos a enlairar-se, no dies) i no substitueix TheFork per al turista que encara no et coneix, però és l’únic canal dels tres que no cobra dues vegades pel mateix client.

Les reserves de La Dentellière que van portar els seus anuncis van arribar pels seus propis canals: si aquests clients tornen, no paguen comissió a ningú.

Abans de decidir, mira això

• Quantes de les teves reserves actuals venen de gent que ja et coneixia, davant de gent nova? Si és sobretot gent nova, TheFork o Google Ads poden tenir sentit; si és gent que repeteix, vigila si segueixes pagant comissió per ella a TheFork.
• La teva fitxa de Google està completa, amb fotos recents i ressenyes que segueixen arribant? Si no, comença per aquí abans de pagar per trànsit cap a una fitxa fluixa.
• Quines franges necessites omplir de veritat? TheFork rendeix millor en hores vall; Google Ads rendeix millor quan algú ja està decidint on menjar avui.
• Pots seguir el cost real per taula a cada canal? Sense aquest número, és impossible saber si un canal et surt car.

El que fa diferent Boca

No venem TheFork ni tenim cap interès que hi continuïs per sempre: la nostra feina és que el teu restaurant depengui cada vegada menys de plataformes que cobren per taula. Al final, triar canal és una peça d’una pregunta més àmplia, com atraure clients al teu restaurant a Barcelona, de manera que el client acabi sent teu. Portem Google Ads per a restaurants de Barcelona amb el teu propi compte, pressupost que comença petit i puja només si tu vols, i sense permanència. Si prefereixes començar per la via gratuïta, explica’ns el teu cas i mirem junts la teva fitxa de Google, la teva web i les teves xarxes, sense compromís.

Fonts

Consultades el 20 d’octubre de 2026:

• TheFork Manager: plans i comissió (percentatge del tiquet mitjà; reserves per la teva web i xarxes sense comissió)
• SEM Consulting BCN: quant cobra una agència de Google Ads a Barcelona el 2026
• Vender por Internet: plans d’agència de social media i pressupost d’anuncis